Reglament d'aplicació de la Llei de radioafició i d'estacions radioelèctriques d'aficionat

Vista la Llei de radioafició i d'estacions radioelèctriques d'aficionat, aprovada pel Consell General el 9 de juny de 1994, BOPA núm. 48, any 6, pàg. 1046 i següents;
Atesa la facultat del Govern perquè desenvolupi el corresponent Reglament d'acord amb la Llei més amunt expressada:
El Govern, en la reunió del dia 16 de novembre de 1994,
Acorda
Aprovar el Reglament que desenvolupa la Llei de radioafició i d'estacions radioelèctriques d'aficionat.

Procediment per a l'obtenció d'una llicència de radioaficionat

Article 1 (BOPA 16/02/2011 nº 010 any 23)
Les llicències de radioaficionat són atorgades pel Govern d’acord amb la Llei i amb el procediment establert en aquest Reglament.
Les llicències seran de classe general i podran tenir els 3 prefixos següents: C31, C32 i C33.
Els actuals titulars d’una llicència de l’antiga classe 2 i classe 3 podran fer us de totes les bandes atorgades al Servei de Radioaficionats i es regiran segons l’Annex I i II per tal de determinar la potència, classe d’emissió i freqüències atorgades.

Article 2
Tota llicència és de caràcter personal i intransferible.

Article 3 (BOPA 16/02/2011 nº 010 any 23)
3.1. Els requisits per atorgar una llicència de radioaficionat de classe general són:
a) Cursar l’oportuna sol·licitud adreçada al Govern, acompanyada d’una fotocòpia del passaport andorrà o fotocòpia del certificat de residència i del document d’identitat i d’un certificat de bona conducta.
b) Superar les proves de capacitat per a aquesta llicència.
3.2. L’escolta de bandes de freqüències atribuïdes als serveis dels radioaficionats és lliure. No obstant això, es poden expedir certificats d’escolta i els corresponents indicatius per poder intercanviar les targetes de control d’escolta.
3.3. Els requisits per obtenir un certificat d’escolta són:
Cursar sol·licitud adreçada al Govern, acompanyada d’una fotocòpia del passaport andorrà o del certificat de residència i del document d’identitat i d’un certificat de bona conducta.
3.4. En cas que l’aspirant a la llicència de radioaficionat o al certificat d’escolta sigui menor d’edat, ha de presentar un escrit d’autorització dels pares o tutors, els quals són responsables de les infraccions en què pugui incórrer el menor autoritzat.
3.5 Els posseïdors d’una llicència en vigor del tipus C32 o C33 podran canviar-la a C31, prèvia sol·licitud a l’Administració, fins el 31 de desembre del 2011. Passada aquesta data, hauran de continuar amb el prefix que disposen sense possibilitat de canvi.

Article 4
Una vegada admesa la sol.licitud, el Govern la tramet al Servei de Telecomunicacions d'Andorra (STA) perquè es redacti l'informe, que s'ha d'emetre després d'haver-se practicat les proves corresponents d'acord amb les disposicions d'aquest Reglament.

Article 5
Les llicències de radioaficionat i els certificats d'escolta són vàlids fins a l'últim dia de l'any natural en què hagin estat lliurats o renovats.
El pagament del cànon anyal és condició suficient per considerar la llicència renovada.
No es poden realitzar emissions sense haver satisfet prèviament les taxes i els cànons establerts.
En cas de renúncia a la llicència, el seu titular està obligat a sol.licitar-ne del Govern la cancel.lació; en cas contrari, haurà de continuar pagant el cànon corresponent fins a la cancel.lació d'ofici, que es produeix automàticament al cap de dos anys sense que s'hagin pagat els dits drets.

Article 6
L'edat mínima per obtenir una llicència de radioaficionat és de setze anys. Per obtenir un certificat d'escolta l'edat mínima és de tretze anys.

Article 7
La Unió de Radioaficionats Andorrans (URA) gestiona les llicències per a ús temporal en els casos següents:
a) Amb motiu de la formació de radioaficionats andorrans.
b) Per a persones no residents titulars d'una llicència estrangera en vigor, tenint en compte la necessitat d'activar bandes i modes no utilitzades habitualment al Principat d'Andorra.
La utilització d'aquestes llicències no pot superar els 10 dies consecutius i s'ha de sotmetre a les condicions definides per l'URA d'acord amb l'interès de la radioafició andorrana.
c) Amb caràcter excepcional es poden atorgar indicatius a personalitats del món de la radioafició internacional durant la seva visita al Principat.
La utilització efectiva de totes aquestes llicències ha de ser prèviament comunicada al Govern.

Article 8
Per obtenir una llicència de radioaficionat, les persones interessades han de demostrar la seva capacitat mitjançant un escrit i una prova pràctica.

Article 9
1. El Servei de Telecomunicacions d'Andorra (STA) és l'organisme responsable i facultat per avaluar les capacitats dels aspirants per obtenir una llicència.
2. Tota inscripció comporta el dret a presentar-se a dues convocatòries en el transcurs d'un any, en les condicions establertes pel Servei de Telecomunicacions d'Andorra en l'oportuna reglamentació.

Article 10
1. El director general de l'STA nomena un tribunal capacitat per avaluar les proves d'aptitud dels aspirants per a l'obtenció d'una llicència de radioaficionat.
2. L'elaboració i la qualificació de cadascuna de les proves es fa d'acord amb la decisió majoritària dels membres del tribunal i queda reflectida a l'acta corresponent.
3. Tota persona que hagi realitzat les proves té dret a veure el seu examen una vegada hagi estat avaluat pel tribunal.

Article 11
Una vegada complerts els tràmits precedents, l'STA tramet l'expedient al Govern, degudament informat perquè lliuri la llicència corresponent.

Article 12
1. Tot posseïdor d'una estació radioelèctrica d'aficionat ha de presentar a l'STA una memòria descriptiva de l'estació, adjuntant-ne els diagrames i els esquemes funcionals.
2. En cas que l'usuari sigui menor d'edat, ha de presentar un escrit d'autorització dels pares o tutors, que són responsables de les infraccions en què pugui incórrer el menor autoritzat.

Article 13
El titular d'una estació radioelèctrica d'aficionat té l'obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil per a tercers.

Article 14
Les instal.lacions radioelèctriques d'aficionat han de posseir totes les mesures necessàries de seguretat referides a electricitat, radioelectricitat, radiofreqüència i resistència mecànica dels sistemes radiants.

Article 15
Una vegada obtinguda l'autorització per a la instal.lació d'una estació radioelèctrica d'aficionat, el titular està autoritzat a realitzar, amb caràcter d'experimentació, qualsevol modificació a les instal.lacions i qualsevol canvi dels equipaments que componen l'estació, sempre que aquestes modificacions no alterin la classe de llicència del titular.

Article 16
Les estacions radioelèctriques d'aficionats queden sotmeses a la inspecció dels serveis de l'STA que s'exercirà en la forma i el temps que estimi oportuns; els seus titulars queden obligats a facilitar l'accés als emplaçaments als responsables expressament autoritzats.

Article 17
Els sol.licitants de les llicències de radioaficionat i de certificats d'escolta i els seus titulars estan obligats a abonar els cànons i les taxes següents:
Sol.licitud d'inscripció d'examen: 2.000 PTA
Llicència de classe 1, 2, 3: 2.000 PTA anyals
Certificat d'escolta: 1.000 PTA anyals
Les persones majors de 65 anys es beneficien d'una exempció del 50 per cent en qualsevol tarifa.

Article 18
En cas de renúncia a la llicència, el titular està obligat a informar-ne el Govern perquè procedeixi a la seva cancel.lació.
Quan es cancel.li, es revoqui o existeixi un canvi de domicili de titular de la llicència, sigui quina sigui la causa, el titular està obligat a desmuntar totes les instal.lacions, inclosos els sistemes radiants, amb totes les despeses al seu càrrec, la qual cosa podrà comprovar se mitjançant visita d'inspecció.

Article 19
1. Una estació mòbil es pot instal.lar a qualsevol vehicle matriculat al Principat d'Andorra.
2. Una estació marítima mòbil es pot instal.lar a qualsevol embarcació matriculada al Principat d'Andorra.
3. Si el titular de la llicència utilitza una estació mòbil marítima, té l'obligació de fer servir el seu indicatiu seguit del grup \"M" (mòbil), \"MM" (mòbil marítima), segons el cas de cada emissió.
Identificació d'estacions d'aficionat

Article 20 (BOPA 16/02/2011 nº 010 any 23)
La identificació de les llicències de radioaficionat es regula d’acord amb el títol III de la Llei de radioaficionats d’instal·lacions radioelèctriques d’aficionat.
La xifra que segueix els dos primers signes atribuïts al Principat d’Andorra per la UIT-C3 és la següent: Els números 1, 2 ó 3 per a la classe general.
La xifra (0) queda reservada per a estacions repetidores i radiobalises. No obstant això, s’autoritza a realitzar des de l’estació de radioaficionat emissions d’informació relativa a la seva posició d’acord amb el sistema de posicionament automàtic per ràdio (APRS).
La xifra (7) queda reservada per a associacions o radioclubs.
Aquestes xifres van seguides d’una sèrie d’una a tres lletres; tanmateix, se n’exclouen els grups de lletres que expressin abreviatures o senyals específics segons la UIT-RR (Radioregulació d’UIT) com son els senyals de socors, urgència i seguretat.

Article 21
En casos excepcionals, concursos, experiments, estudis científics i altres manifestacions poden ser concedides a criteri de l'Administració llicències especials.
Condicions d'explotació

Article 22
1. Si en la comprovació prèvia per part de les persones designades per l'STA es determina que les estacions radioelèctriques d'aficionat causen interferències a d'altres instal.lacions radioelèctriques legalment autoritzades per a la recepció d'emissions de radiodifusió sonora o televisió, el titular de la llicència haurà d'adoptar en la seva estació totes les mesures raonables de tipus tècnic, per part seva, per eliminar aquesta interferència.
2. Si una vegada adoptades les mesures necessàries subsisteix la interferència, s'hauran de revisar les instal.lacions interferides i adoptar les mesures apropiades per eliminar-les, a càrrec del titular.

Article 23
El titular de la llicència de radioaficionat és responsable de qualsevol infracció comesa durant la utilització d'una estació.

De les sancions

Article 24
1. La gradació de les sancions és la següent:
Amonestació i multa.
Suspensió de la llicència durant un any i multa.
Suspensió de la llicència per 3 anys o bé la revocació; multa i precinte o segrest de material.
2. En cas de frau a l'examen, la persona infractora queda desqualificada durant un any, transcorregut el qual pot tornar a inscriure's a les proves. En cas de reincidència, la desqualificació és de 5 anys.

Article 25
Les infraccions tipificades a l'article 18 de la Llei de radioaficionats i d'instal.lacions radioelèctriques, se sancionen d'acord amb la classificació següent:
1. Faltes lleus: amonestació escrita i multa de 5.000 a 50.000 pessetes.
2. Faltes greus: suspensió de la llicència de fins a un any i multa de 50.001 a 100.000 pessetes.
3. Faltes molt greus: suspensió de la llicència d'un a tres anys o revocació, multa de 100.001 a 300.000 pessetes i possible precinte o segrest del material.
Article 26
Per la peculiaritat de l'activitat de la radioafició, l'Associació nacionalment reconeguda URA (Unió de Radioaficionats Andorrans), membre nacional únic de laIARU (Internacional Amateur Radio Association) vinculada a la UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions), és l'òrgan consultiu per part de les institucions i és informada de totes les disposicions que es dictin en matèria de radiodifusió.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Andorra la Vella, 1 de desembre de 1994

Oscar Ribas Reig
Cap de Govern en funcions

Annex I. Característiques tècniques
Terminologia
A efectes d'aquest Reglament, els termes que figuren a continuació tenen el significat que (per cadascun d'ells) s'expressa a continuació:
Telecomunicació: Tota transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, so o informacions de qualsevol natura, perfil, radioelectricitat, mitjans òptics o d'altres sistemes electromagnètics.
Ones radioelèctriques: (ones hertzianes) Ones radiomagnètiques en què la freqüència es fixa convencionalment per sota de 3.000 GHz (gigahertz), que es propaguen per l'espai sense cap guia artificial.
Radiocomunicació: Tota telecomunicació tramesa per mitjà d'ones radioelèctriques.
Interferència: Efecte d'una energia no desitjada que és deguda a una o diverses emissions, radiacions, induccions o les seves combinacions sobre la recepció en un sistema de radiocomunicació i que es manifesta com una degradació de la qualitat, un falsejament o una pèrdua de la informació que es podria obtenir en absència d'aquesta energia no desitjada.
Interferència perjudicial: Interferència que compromet el funcionament d'un servei de radionavegació o d'altres serveis de seguretat que degrada greument, interromp repetidament o impedeix el funcionament d'un servei deradiocomunicacions legalment establert.
Servei de radioaficionats: Servei de radiocomunicació que té com a objectiu la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per radioaficionats; és a dir, per persones degudament autoritzades de conformitat amb la Llei, que s'interessen per la radiotècnica amb caràcter exclusivament personal i sense ànim de lucre.
Estació radioelèctrica: Un o més transmissors o receptors, o una combinació de transmissors i diversos receptors, incloses les instal.lacions accessòries necessàries per assegurar un servei de radiocomunicació, en un lloc determinat. Les estacions es classifiquen segons el servei en què participen d'una manera permanent o temporal.
Radioaficionat: De forma genèrica, qualsevol titular d'una llicència o certificat d'escolta que ha estat expedida d'acord amb la Llei.
Estació de radioaficionat: Estació radioelèctrica del servei de radioaficionats.
Estació fixa de radioaficionat: Estació de radioaficionats utilitzada amb caràcter permanent en una ubicació determinada.
Estació mòbil de radioaficionat: Tota estació d'aficionats destinada a ser utilitzada en moviment o mentre estigui aturada en llocs no determinats.
Estació portable de radioaficionats: Tota estació fixa d'aficionats, en què la utilització es realitza amb caràcter temporal i en desplaçaments periòdics i sistemàtics, en una localització diferent a l'habitual, amb la prohibició d'utilitzar-la durant el trasllat.
Unió de radioaficionats d'Andorra (URA): Associació legalment constituïda i reconeguda per l'autoritat, per figurar en els seus estatuts, com a finalitats específiques, les pròpies del servei de radioaficionat.
Estació col.lectiva de radioaficionats: Tota estació de radioaficionat en què el titular és una associació reconeguda.
Reemissor: Estació repetidora o reemissora d'aficionat. És tota estació col.lectiva fixa d'aficionat en què el funcionament es basa en la retransmissió de les emissions de radioaficionat rebudes per l'estació i l'objectiu bàsic és ampliar l'abast de les comunicacions.
Radiobalisa: Estació fixa de radioaficionat destinada a realitzar estudis de propagació en què el funcionament es basa en l'emissió automàtica de senyals d'identificació.
QSL: Tarja d'intercanvi entre radioaficionats que conté les dades necessàries per tal de confiar un contacte realitzat entre ells.
La terminologia de les característiques tècniques de les estacions radioelèctriques de radioaficionats és la següent:
Amplada de banda necessària: Per a una classe d'emissió donada, amplada de la banda de freqüència estrictament suficient per assegurar la transmissió de la informació a la velocitat i amb la qualitat requerides en condicions específiques.
Amplada de banda ocupada: Amplada de banda de freqüències en què, per sota de la seva freqüència límit inferior i per sobre de la seva freqüència límit superior, es transmetin potències de mides iguals cadascuna a un 0,5 per 100 de la potència mitjana total d'una emissió donada.
Freqüència característica: Freqüència que pot identificar-se i mesurar-se fàcilment en una emissió determinada. Una freqüència portadora pot designar-se, per exemple, com una freqüència característica.
Potència d'un transmissor radioelèctric: Sempre que es faci referència a la potència d'un transmissor radioelèctric, aquesta s'ha d'expressar, segons la classe d'emissió, en una de les formes següents, utilitzant els símbols convencionals que s'indiquen:
1. Potència en la cresta de l'envolupant (PX o pX)
2. Potència mitjana (PY o pY)
3. Potència de la portadora (PZ o pZ)
Les relacions entre la potència en la cresta de l'envolupant, la potència mitjana o la potència portadora, per a les diferents classes d'emissió, en condicions normals de funcionament i en absència de modulació, s'indiquen a les recomanacions CCIR.
A les fórmules, el símbol p indica la potència en vats i el símbol P la potència en decibels relativa a un nivell de referència.
Potència en la cresta de l'envolupant: Potència subministrada a la línia d'alimentació de l'antena per un transmissor en condicions normals de funcionament, durant un cicle de radiofreqüència, en la cresta de l'envolupant de modulació.
Potència mitjana: Mitjana de la potència subministrada a la línia d'alimentació de l'antena per un transmissor en condicions normals de funcionament, avaluades durant un interval de temps suficientment llarg comparat amb el període corresponent a la freqüència més baixa que existeix realment com a component de modulació.
Potència de la portadora: Mitjana de la potència subministrada a la línia d'alimentació de l'antena per un transmissor durant un cicle de radiofreqüència en absència de modulació.
Guany d'una antena: Relació, generalment expressada en decibels, que ha d'existir entre la potència necessària a l'entrada d'una antena de referència sense pèrdues i la
potència subministrada a l'entrada de l'antena en qüestió, perquè ambdues antenes produeixin, en una direcció donada, la mateixa intensitat de camp o la mateixa densitat de flux de potència, a la mateixa distància. Excepte si s'indica el contrari, el guany es refereix a la direcció de la màxima radiació de l'antena.
Eventualment, pot prendre's en consideració el guany per una polarització específica:
a) El guany isòtrop o absolut (Gi), si l'antena de referència és una antena isòtropa aïllada en l'espai.
b) El guany amb relació a un dipol de mitja ona (Gd) si l'antena de referència és un dipol de mitja ona aïllat en l'espai i el seu pla equatorial té la direcció donada.
c) El guany amb relació a una antena vertical curta (6v), si l'antena de referència és un conductor rectilini molt més curt que un quart de longitud d'ona i perpendicular a la superfície del pla perfectament conductor que conté la direcció donada.
Potència isòtropa radiada equivalent (PIRE): Producte de la potència subministrada a l'antena pel seu guany amb relació a un antena isòtropa en una direcció donada (pel seu guany isòtropa o absoluta)
Potència radiada aparent (PRA): Producte de la potència subministrada a l'antena pel seu guany amb relació a un dipol de mitja ona en una direcció donada.
Mesura de potència: La mesura de potència d'emissió en un equip d'aficionats es realitza, sempre que sigui possible, amb relació a la potència de la portadora. En les classes d'emissió en què la portadora està suprimida o reduïda més de 6 dB, la mesura es realitza amb relació a la potència de la cresta de l'envolupant. Els procediments de mesura de potència s'han d'ajustar a les recomanacions del CCIR que siguin aplicables.
Emissió fora de banda: Emissió en una o diverses freqüències situades immediatament fora de l'amplada de banda necessària, resultat del procés de modulació, excloses les emissions no essencials.
Emissió no essencial: Emissió en una o diverses freqüències situades fora de l'amplada de banda necessària, en què el nivell pot reduir-se sense influir en la transmissió de la informació corresponent. Les emissions harmòniques, les emissions paràsites, els productes d'intermodulació i els productes de la conversió de freqüència estan compresos en les emissions no essencials, però se n'exclouen les emissions fora de banda.
Classes d'emissió
Les estacions d'aficionat poden utilitzar les següents classes d'emissió.
1. Modulació d'amplitud: Emissió en la qual la portadora principal està modulada en amplitud (inclosos els casos en què les seves portadores tinguin modulació angular).
Doble banda lateral, un sol canal amb informació quantificada o digital, sense utilitzar una subportadora moduladora:
Telegrafia (per recepció acústica) A1A
Telegrafia (per recepcióautomàtica) A1B
Facsímil A1C
Transmissió de dades, telemesures, telecomandament A1D
Doble banda lateral, un sol canal amb informació quantificada o digital, utilitzant una subportadora moduladora:
Telegrafia (per recepció acústica) A2A
Telegrafia (per recepció automàtica) A2B Facsímil A2C
Transmissió de dades, telemesures, telecomandament A2D
Doble banda lateral, un sol canal amb informació analògica:
Facsímil A3C
Telefonia (1) A3E
Televisió (vídeo) A3F
Doble banda lateral, dos o més canals amb informació quantificada o digital:
Telegrafia (per recepció automàtica) A7B
Banda lateral residual, un sol canal amb informació analògica:
Televisió (vídeo) C3F
Banda lateral única portadora completa, un sol canal amb informació analògica:
Telefonia (1) H3E
Banda lateral única, portadora suprimida, un sol canal amb informació quantificada o digital, utilitzant una subportadora moduladora:
Telegrafia (per recepció acústica) J2A
Telegrafia (per recepció automàtica) J2B
Facsímil J2C
Transmissió de dades, telemesura, telecontrol J2D Banda lateral única, portadora suprimida, un sol canal amb informació analògica:
Facsímil J3C
Telefonia (2) J3E
Televisió (vídeo) J3F
Banda lateral única, portadora suprimida, dos o més canals amb informació quantificada o digital:
Telegrafia (per recepció automàtica) J7B
Banda lateral única, portadora reduïda o de nivell variable; un sol canal amb informació analògica:
Telefonia (3) R3E
2. Modulació de freqüència (F) o modulació de fase (G), emissió en la qual la portadora principal té modulació angular:
Telegrafia (per recepció acústica) F1A, G1A
Telegrafia (per recepció automàtica) F1B, G1B
Facsímil F1C, G1C
Transmissió de dades, telemesures, telecomandament F1D, G1D
Un sol canal amb informació quantificada o digital, utilitzant una subportadora moduladora:
Telegrafia (per recepció acústica) F2A, G2A
Telegrafia (per recepció automàtica) F2B, G2B
Facsímil F2C, G2C
Transmissió de dades, telemesures, telecontrol F2D, G2D
Un sol canal amb informació analògica:
Facsímil F3C, G3C
Telefonia F3E, G3E
Televisió (vídeo) F3F, G3F
Dos o més canals amb informació quantificada o digital:
Telegrafia (per recepció automàtica) F7B, G7B
(1) La potència de la portadora és de 6 dB inferior com a màxim a la potència en la cresta de l'envolupant.
(2) Una portadora és considerada suprimida quan la seva potència és inferior en 32 dB, com a mínim (i de preferència 40 dB o més), a la potència en la cresta de l'envolupant de l'emissió.
(3) La potència de la portadora reduïda s'ha de situar en 6 dB i 32 dB (i de preferència entre 16 dB i 26 dB) per sota de la potència en la cresta de l'envolupant de l'emissió.

Annex II (BOPA 16/02/2011 nº 010 any 23)

Espectre radioelèctric atorgat al servei de radioaficionats

(1) La potència radiada efectiva (ERP) no serà superior a un watt (1 W)
(2) En determinats concursos internacionals, es permet fins a 2.000
(3) Atribució servei secundari segons definició del Reglament de Radiocomunicacions de la ITU del 2008, article 5, secció II, 5.28. S’aplicaran mesures excepcionals en cas d’interferència amb un servei primari. La potència radiada efectiva (ERP) no serà superior a trenta watts (30 W)
(4) Atribució servei secundari segons definició del Reglament de Radiocomunicacions de la ITU del 2008, article 5, secció II, 5.28